L’OLOR A GOMA D’ESBORRAR
...en arribar al segon pis a l’esquerra vaig entrar tot decidit, aquest cop no va sortir ningú a rebrem i em vaig dirigir a traves dels passadissos i les sales fins la porta d’on havia sortit el senyor Duque, el dia de l’entrevista.
La primera sensació que vaig tenir al obrir la aquella porta va ser l’olor, una olor a goma d’esborrar barrejada amb l’olor de cola blanca en que s’ enganxaven els papers, va ser una sensació agradable que em va donar confiança que va apaivagar el nervis que m’envoltaven.
Va ser com quan anaves a una nova escola i entraves a la classe.
Palplantat a la porta em vaig mirar aquella sala, a ma dreta de la porta hi havia una taula de despatx molt gran, plena de unes pagines molt grans que estaven dibuixades amb el text inclòs, retolat a maquina, eren les pagines que jo llegia però en tamany molt mes gran, i sense colors, eren els originals que ja estaven preparats per portar a gravar per poder imprimir, en front a aquesta taula hi havia dos fileres de dobles taules amb el taulell inclinat i un espai al seu costat de forma plana, que servia per deixar pots d’aigua, els pots de cola, els llapis i plomilles i demes estris per fer la feina.
La gent estava asseguda d’esquena a la taula de despatx i tots miraven cap uns finestrals molt grans que permetien que entres una bona lluminositat, tot i que cada taula tenia una làmpada que enfocava just al taulell i disposava de bona mobilitat, resultat del manteniment del senyor Florenci, que era l’encarregat dels problemes elèctrics, just davant a tocar dels finestrals la part del mig hi havia una altra doble taula omplint tot el frontal, a ma dreta d’aquest finestral havia una porta de vidre que permetia l’accés a un petit pati, era un terrat que donava a la terrassa colin dant al terrat d’una clínica.
A l’esquerra d’aquesta filera de taules hi havia uns armaris amb uns calaixos amples però molt estrets, on es guardava el paper Vilaseca per fer els muntatges, per dibuixar, era un paper de marca mitjana però que anava be per la nostre feina, també es guardaven alguns originals i les planxes impreses de les caràtules dels diferents titulars dels personatges que es publicaven en les diferents revistes. Carioco, las Hermanas Gilda, Mortadelo i Filemon,....
A l’altra costat també hi havia una filera d’armaris i entre aquests armaris i les dobles taules hi ha un espai amb moltes maquines d’escriure i a cada una d’aquestes maquines unes noies que escrivien a una gran velocitat.
Un noi que voltaria ja els vint anys aixecant-se de la seva taula es va dirigir cap a on estava jo, -a qui busques?- em va preguntar, li vaig explicar que venia a fer una proba per venir a treballar i havia quedat amb el cap del departament, el senyor Duque, Josep que es com es deia aquest noi semblava conèixer be com funcionava el departament i com no hi era el senyor Duque em va dir que seies un moment que tot sovint vindria el cap del departament.
Al cap d’uns instants la porta d’entrada al departament s’obrir i va aparèixer el senyor Duque, es va dirigir a mi i saludant-me li va dir en Josep que em dones material per muntar una pagina del Trueno, jo escoltava però ben be no entenia res, les paraules “muntar” “ Trueno” i quin material m’havia de donar?
Sentia que una calor angoixant envaïa el meu rostre, notava que la vermelló s’instal·lava en la meva cara, tenia la sensació que tots em miraven, i havien moltes noies, i això encara em feia posar-me mes nerviós. Dret al mig del departament sentint les mirades de tots els que estaven treballant, nerviós començava a suar, quan en Josep em va dir: Com et dius?
Ricard, li vaig respondre...i ell em va dir doncs seu aquí ensenyant-me un lloc en una de les taules, per sort (per els meus nervis) no tenia cap company al costat.
Josep em portar un tinter de tinta xinesa, una plumilla, un tiralínies, una goma, un llapis, un joc d’escaires, unes tisores, un pot de cola blanca amb un pinzell (el pot era un envàs de vidre dels iogurts Danone, un munt de folis de color groc molt prims gairebé transparents, una pagina de paper gruixut, be mes gruixut del que coneixia fins llavors, era paper Vilaseca un full de paper com l’anterior però em unes línies marcades, que em va explicar que era la plantilla.
La plantilla servia per fer una copia de aquella plantilla en un nou full de paper, per això calia sobreposar-la damunt del paper en blanc i amb la punta de les tisores s’havien de marcar els extrems del requadre marcat per un cop ajuntar les punxades de les tisores amb el regla i el llapis, traçant una línia amb el llapis, per poder tenir una pagina amb les mateixes mides.
Fins aquí les explicacions d’en Josep eren clares però...amb va donar varis fulls de quaderns impresos de EL CAPITAN TRUENO, aquí vaig començar a entendre que havia volgut dir feia uns instan
Un cop marcada la pagina amb les mides exactes de la plantilla vaig començar a retallar cadauna de les vinyetes del Capitan Trueno, separant el text retolat a ma i enganxant-lo en un d’aquells fulls grocs que m’havien donat i que vaig descobrir que servien per moltes coses.
Començar la proba...
No hay comentarios:
Publicar un comentario