viernes, 14 de junio de 2013

02- AMB UN SIS I UN QUATRE ET FAIG EL TEU RETRAT


Si, dibuixant! 

Mai havia estat un gran aficionat al dibuix, ni tan sols de petit, així com fan molts menuts que es passen el dia dibuixant, jo jugava a xapes o a fer punteria amb el “tiraxines”, o amb l’escopeta de clips de cortina, feta amb una agulla d’estendre de fusta i un pal  quadrat on es subjectava l’agulla, a l’altre extrem agafat amb dos claus enganxàvem una goma elàstica que servia per que llances el clip el mes lluny possible.

Es mes, a l’escola abans d’anar al institut,  el senyor Garcia professor del 6e curs de l’escola  Lope de Vega, en una classe de dibuix em va fer copiar un quadro religiós una d'aquelles imatges d'en Murillo i pintar-lo amb aquarel·la.


Al veure el resultat del meu treball amb va dir que anés al lavabo i que rentes la pagina fins treure-li tot el color de l’aquarel·la i que tornes a començar. Tot empipat ho vaig fer, així vaig descobrir el tractament de l’aquarel·la en mes intensitat, un cop netejada la lamina,  m’hi vaig tornar a posar fins a aconseguir un resultat millor.

Això no es tot, mes tard ja al institut vaig suspendre el curs de dibuix de segon de batxiller, per sort el vaig recuperar al setembre, malgrat tot això si que m’agradava llegir “Tebeos”.

El pare tot content de que fes de dibuixant em va dir que parlaria amb el Ferré.


 

En Ferré era dibuixant, si, però dibuixant de mobles d’una important botiga de mobles ubicada a la diagonal i era conegut de casa, per això aprofitant l’amistat li volia demanar que m’agafes com aprenent, jo no deuria fer bona cara perquè el pare em va dir si no em semblava be fer de dibuixant.


A mi els mobles no m’agrada dibuixar-los,  jo vull fer “Tebeos” com els que llegeixo.

Se que el pare es va quedar decebut, fuster de tota la vida li hagués agradat mes que fes dibuixos de decoració, de mobles, això que ara es diu interiorisme, que no pas “ninotets”. Però respectant els meus desitjos i com tenia un client que tenia un veí que feia dibuixos per una editorial li va preguntar on podia portar-me i li van dir, porta'l a Editorial Bruguera....



1 comentario:

  1. Aún corren por casa algunos ejemplares del Pulgarcito ¡¡¡
    La de ratos buenos que te hacían pasar.
    Salut

    ResponderEliminar